Programa Eivissa Ciutat (Vila) 2023-2027

ORDENAR EL TERRITORI
1. Ordenar el sòl de manera coherent i responsable.
  - Complir amb els requisits exigits per Recursos Hídrics del Govern per aprovar el nou PGOU i aturar el creixement urbanístic.
  - Reduir al màxim el consum de sòl verge i fomentar la productivitat del sòl ja transformat.
  - Impulsar la interconnexió entre els àmbits rural, marítim i urbà del municipi i del seu entorn, amb mesures que afavoreixin activitats forestals, ramaderes i agrícoles periurbanes.
  - Inclusió de tot el patrimoni natural en els catàlegs municipals que formen part de la documentació del planejament.
2. Conservar i fer valer el patrimoni natural i el paisatge (Ses Feixes, Cas Mut, Illa Plana, front marítim de Sa Penya…).
  - Elaborar estratègies per a millorar, conservar i fer valdre el patrimoni cultural en els seus aspectes tangibles i intangibles (formes de vida, tradicions) i el paisatge, amb la finalitat de desenvolupar el seu potencial i garantir la conservació i el bon manteniment.
  - Adoptar mesures efectives de conservació i protecció de la natura i del patrimoni natural: flora, fauna, paisatge i ecosistemes existents. Adopció de mesures dirigides a reduir o eliminar l’ús d’herbicides i pesticides químics (glifosat), la millora dels hàbitats dels pol·linitzadors en àrees urbanes i periurbanes (hotel d’abelles) i aplicar metodologies i programes de seguiment de la biodiversitat urbana.
  - Desbloquejar el Pla de Recuperació de Ses Feixes, i promoure un Centre d’Interpretació, horts urbans, la restauració d’elements etnològics i la recuperació de l’aiguamoll.
  - Manteniment i estudi d’ampliació dels horts urbans, a Can Tomeu i altres ubicacions.
  - Realitzar un adequat aprofitament de la biomassa forestal amb finalitats energètiques i tradicionals que afavoreixi la conservació dels espais naturals i la prevenció dels incendis.
  - Posar en marxa campanyes de difusió del patrimoni cultural i natural, per fomentar la identificació i sentiment de pertinença.
3. Planificació d’infraestructures verdes i blaves
  - Incorporar a la planificació i a la gestió urbanística el concepte d’infraestructures verdes urbanes (corredors verds), com a solució multifuncional basada en la Natura que permet atendre els problemes urbans i contribueix a millorar la biodiversitat, mitiga el canvi climàtic, tant en l’àmbit de la reducció de les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEI) com en l’adaptació local al nou clima i contribueix a l’oci ciutadà i la salut de la població.
  - Organitzar i dissenyar les xarxes d’infraestructures verdes i blaves tenint en compte criteris de connectivitat ecològica i de les característiques geomorfològiques del territori, amb l’objectiu d’optimitzar la prestació de serveis ecosistèmics a la ciutadania. Delimitar i identificar els elements que constitueixen aquestes infraestructures i establir mesures efectives per a la seva restauració, conservació i gestió.
  - Recuperar els camins públics tradicionals amb criteris de connectivitat ecològica i com a fórmula per a combatre la fragmentació territorial.
  - Mesures específiques per a la protecció de la biodiversitat i la fauna marítim-terrestre, amb suport a iniciatives existents promogudes per les entitats ecologistes, com la protecció de la nidificació de tortugues babaues, de la sargantana eivissenca, la conservació de les abelles, el Corredor de Migració de Cetacis, el Pla de Recuperació de la Pardela Balear, etc.
  - Gestió sostenible de les platges pel que fa a la neteja, l’adjudicació de concessions i la preservació de la posidònia al seu cicle natural.
  - Promoció de la pesca sostenible i la seva comercialització local i lluita contra la pesca il·legal. Suport al programa Calant Xarxes.
POLÍTIQUES PER MILLORAR L’ACCÉS A L’HABITATGE
1. Fomentar l’existència d’un parc d’habitatge adequat a preu assequible.
  - Assegurar la implementació de les mesures incorporades a la Llei Estatal d’Habitatge aprovada l’abril de 2023.
  - Fomentar l’ús efectiu dels habitatges buits. Garantir que es compleix la funció social de la propietat i el destí prioritari dels habitatges a l’ús residencial previst pel planejament urbanístic.
  - Garantir reserves de sòl per a habitatge subjecte a protecció pública amb un criteri de repartiment i cohesió social i que no contribueixi a la segregació per renda.
  - Impulsar la generació d’habitatges dotacionals públics o d’habitatges socials en les quals estigui garantida la titularitat pública de manera indefinida.
  - Millorar la seguretat, l’habitabilitat, l’accessibilitat universal i l’eficiència energètica dels habitatges amb polítiques i programes d’ajudes específiques.
  - Incloure a les persones amb diversitat funcional o discapacitat com a beneficiaris específics en els plans i programes que ajudin a l’accés a un habitatge per a col·lectius vulnerables.
  - Exigir a l’Estat el retorn de la residència militar ‘Heroes de Filipinas’.
  - Fer front als processos de gentrificació.
  - Delimitar àmbits de tanteig i retracte en els quals l’Administració Pública pugui adquirir immobles per a fomentar el lloguer social.
  - Avançar en un concepte d’habitabilitat adaptat a les necessitats motivades per les noves configuracions familiars i a les actuals condicions de vida.
2. Garantir l’accés a l’habitatge dels col·lectius més vulnerables
  - Impulsar la creació de parcs públics i privats d’habitatge a preus assequibles que permetin atendre les necessitats de les persones més vulnerables mitjançant el lloguer. En concret, disposar d’un parc d’habitatge social suficient per a atendre les situacions de major vulnerabilitat social i per raons econòmiques o de salut, no poden romandre en l’habitatge en el qual residien.
  - Potenciar l’habitatge social mitjançant l’activació i incorporació al mercat d’habitatges desocupats, promovent la rehabilitació del parc d’habitatge. Aquest habitatge hauria de tenir com a beneficiaris prioritaris a totes aquelles persones que es troben en situació d’emergència humanitària o d’exclusió social severa.
  - Fomentar les ajudes al lloguer i altres ajudes socials, com les específiques per a executar obres d’accessibilitat, de manera que es garanteixi l’accés a un habitatge de qui tenen majors problemes per a això.
  - Implantar protocols de prevenció de desnonaments i mediació, per a evitar que es produeixin sense allotjament alternatiu, amb mesures adequades de seguiment i avaluació.
  - Afavorir la consolidació de formes de tinença de l’habitatge, alternatives a la propietat i el lloguer. Especialment, les que ofereix i pot arribar a oferir les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús.

REVITALITZAR LA CIUTAT
1. Definir un model urbà compacte i amb dotació de serveis.
  - Adoptar mesures a través del planejament territorial i urbanístic que assegurin un resultat equilibrat, afavorint els processos d’ocupació i de transformació del sòl, quan corresponguin, amb una densitat urbana adequada.
  - Avaluar el cost de l’expansió urbana descontrolada, incloent-hi totes les seves conseqüències i externalitats negatives.
  - Dissenyar un sistema de dotacions i equipaments locals adequat i equilibrat, quantitativament i qualitativa, i tenint en compte el criteri de proximitat per a la seva localització, amb especial atenció a les zones verdes i als espais lliures de convivència. Estudiar la possibilitat de combinar usos dotacionals diferents en un sol equipament en temps diferents, afavorint la multifuncionalitat.
  - Implementar mesures que permetin satisfer de manera autònoma a escala de barri les necessitats quotidianes de la població, adequant l’oferta de serveis i equipaments.
  - Explorar la possibilitat de la creació d’un nou Centre de Salut i una nova escola de Primària entorn de la plaça dels Jutjats i el Parc de la Pau, que doni servei a les persones residents al centre de la ciutat.
  - Assegurar la prestació dels serveis públics que afavoreixin la corresponsabilitat, alhora que contribueixen a favor de la igualtat de tracte i de la igualtat efectiva de dones i homes (centres de dia, escoletes, campaments municipals).
  - Regenerar zones industrials en desús i reutilitzar i reorganitzar terrenys i edificis vacants, inclosa la identificació dels immobles infrautilitzats. (Exemple, zones de GESA i Es Pratet).
  - Potenciar l’ús de l’espai públic per a la generació d’energies renovables (Exemple: cobriment amb plaques fotovoltaiques a aparcaments de vehicles en superfície en sòl urbà).
2. Garantir la complexitat funcional i d’activitats i l’equilibri d’usos, evitant la terciarització i la gentrificació.
  - Assegurar amb el planejament urbanístic una ocupació i ús del sòl eficient combinant els usos compatibles, principalment a escala de barri. Connectar els teixits urbans mitjançant corredors continus d’activitat i buscar la mixtura tipològica, funcional i social a la ciutat consolidada.
  - Evitar la terciarització i la gentrificació de determinades àrees de la ciutat, equilibrant els usos residencials amb els usos terciaris.
3. Garantir la qualitat i l’accessibilitat universal dels espais públics
  - Impulsar l’espai públic com a eix vertebrador de la ciutat amb entorns propicis per a garantir una vida saludable a tots els sectors de la població.
  - Fomentar la diversitat, la qualitat i la versatilitat dels espais públics i dotar-los d’un mobiliari adequat i polivalent, millorant alhora la seva estètica. A més a més, eliminar completament les estratègies de disseny urbà anomenades “arquitectura hostil“.
  - Fomentar la cultura, l’intercanvi, la convivència i l’oci urbans, convertint els carrers en “places”, per a aconseguir que l’espai públic sigui un senyal d’identitat.
  - Fomentar mesures d’intervenció en els espais públics i edificis que redueixen impactes negatius sobre la salut de les persones. Assegurar el confort a l’espai públic i privat a través del control del soroll, de la contaminació de l’aire, de la lumínica i de les condicions tèrmiques. Revisar i actualitzar el mapa de sorolls de la ciutat.
  - Activar els espais de convivència com a fórmula per millorar la salut mental de les persones residents i trencar bombolles de solitud i aïllament.
  - Regulació de la bona convivència amb els animals de companyia en la vida urbana, mitjançant el reconeixement la seva contribució a la salut física i mental de moltes persones, l’obligació d’aquestes de respectar les que no les volen a prop i la necessària neteja dels carrers.
  - Eliminar barreres arquitectòniques, de manera que fomentem l’autonomia de les persones amb diversitat funcional i mobilitat reduïda, millorant l’accessibilitat universal a espais i equipaments públics, habitatges i transport públic.
  - Alliberar espai públic ocupat per l’automòbil privat per a convertir-lo en espai públic d’ús múltiple, de manera que afavorim els usos per als vianants i el comerç local.
  - Generar espais públics segurs amb la seva pròpia vitalitat i ocupació constant. Garantir una densitat adequada del teixit urbà i les activitats que contribueixen a aconseguir entorns transitats i segurs.
  - Prevenir els accidents, amb mesures com el disseny de carrers amb pendents adequats, identificació de zones inaccessibles, avaluació de la jerarquització viària, atenció als encreuaments i interseccions dels vianants amb els vehicles, instal·lació de radars de velocitat a punts clau, etc.
4. Impulsar la regeneració urbana. (Regeneració de barris, rehabilitació d’habitatges, foment de cooperatives…)
  - Garantir la regeneració urbana integrada, de manera que estigui vinculada amb programes socials, educatius i laborals, actuant de manera prioritària en els barris que presentin una major vulnerabilitat urbana.
  - Fomentar la rehabilitació edificatòria i la regeneració urbana. Afavorir les propostes que provinguin de l’àmbit del cooperativisme.
  - Promoure la regeneració i la renovació urbanes a gran escala i vincular-les amb eines de lluita contra el canvi climàtic i amb l’existència d’un parc d’habitatges accessibles i assequibles a través de la rehabilitació.
  - Identificar possibles increments de valor en l’edificació que puguin mobilitzar rehabilitacions integrals, tant públiques, com privades. Entre ells l’augment del nombre d’habitatges, els canvis d’ús i la densificació de zones periurbanes de baixa densitat.
  - Afavorir des de l’Ajuntament el finançament i la viabilitat de les actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, fins i tot fomentant la col·laboració del sector privat.
  - Adoptar mesures per evitar que la renovació urbana porti aparellats efectes col·laterals de gentrificació, que impliquin canvis inadequats en la morfologia urbana i pèrdua de la població resident.
  - Arbitrar fórmules de divisió i segregació d’habitatges grans en diversos habitatges per a adaptar-les a configuracions que responguin a les demandes actuals, afavorir el lloguer i evitar la seva degradació per falta de manteniment.
  - Utilitzar metodologies de participació com tallers o fòrums, que permetin la implicació, des de l’inici i de forma continuada, del teixit social al llarg d’aquests processos de transformació urbana.
5. Millorar la qualitat i la sostenibilitat dels edificis (eficiència energètica, Informe Avaluació Edificis, Llibre de l’Edifici, foment de materials…).
  - Millorar l’estat de conservació, seguretat, manteniment dels edificis i l’habitabilitat dels habitatges.
  - Avançar cap a l’accessibilitat universal en edificis i habitatges.
  - Impulsar la millora de l’eficiència energètica del parc edificat existent amb totes les mesures disponibles i possibles: fiscals, d’agilitació i simplificació dels tràmits administratius i mitjançant la posada en marxa de campanyes pedagògiques.
  - Promoure els Informes d’Avaluació dels Edificis per a fomentar la posada en marxa de mesures preventives que impulsin el manteniment preventiu i no sols corrector o pal·liatiu en els edificis.
  - Utilitzar mecanismes que permetin aconseguir sinergies entre els diferents tipus d’intervenció en els edificis: manteniment, accessibilitat, eficiència energètica, etc. Per tal de potenciar l’actuació integral sobre ells.
  - Emprar tècniques constructives eficients que garanteixin l’ús de materials adequats per als edificis i habitatges i que facilitin la reutilització. “Construir per durar”.
PREPARAR-SE PELS IMPACTES DEL CANVI CLIMÀTIC
1. Adaptar el model territorial i urbà als efectes del canvi climàtic i la seva prevenció.
  - Crear una Agència Municipal per a la Transició Energètica, promoure que les decisions de les Assemblees Ciutadanes pel Clima siguin vinculants, unir-se a la Xarxa de Ciutats en Transició (Transition Towns) i adoptar l’Oil Depletion Protocol (Protocol de Rimini o d’Uppsala).
  - Creació de refugis climàtics d’hivern i d’estiu.
  - Desenvolupar un planejament sectorial, territorial i urbanístic que respongui a la prevenció enfront dels riscos naturals, tant en les infraestructures, com en les instal·lacions, en les construccions i edificacions.
  - Incorporar els mapes de riscos naturals i incloure les noves previsions al planejament, de manera que s’evitin actuacions de transformació urbana que siguin susceptibles de veure’s afectades per inundacions, pluges torrencials, elevació del nivell de la mar, insuficiència hídrica, risc de lliscament de terres, incendis, etc.
  - Posar en marxa plans d’emergència enfront la crisi climàtica i, més àmpliament, plans d’acció pel clima i l’energia sostenible.
  - Fomentar les actuacions de prevenció i adaptació en aquells sòls urbanitzats susceptibles de ser afectats per riscos naturals.
  - Reduir l’illa de calor de la ciutat, de manera que s’actui sobre els factors que influeixen en el comportament climàtic de l’entorn. Promoure la permeabilització i vegetació dels espais públics, i incorporar en les eines de planificació i gestió urbana a un mapa del clima urbà.
  - Planificació de les espècies vegetals urbanes amb criteris climàtics.
  - Treballar mitjançant xarxes de ciutats (Xarxa del Clima, Xarxa Espanyola de Sostenibilitat Local, Xarxes provincials de municipis per a la sostenibilitat, etc.) on s’impulsin accions de mitigació i adaptació comunes en tots els municipis que la conformin.
  - Fomentar campanyes de millora de l’educació i la sensibilització sobre la mitigació del canvi climàtic en la qual els usos i els hàbits de consum exerceixin un paper clau.
  - Fomentar la participació ciutadana i l’educació a la ciutadania com a eix important en la cura del medi ambient, sobretot del medi ambient urbà.
  - Posar en marxa una governança per a la gestió del risc veritablement democràtica, és a dir, amb implicació de totes les persones interessades (sector públic, privat i societat civil) en la deliberació i també en la mateixa gestió.
2. Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle
  - Incentivar i impulsar un model urbà baix en carboni, seguint les mesures i recomanacions estatals i internacionals (serveis públics, infraestructures, edificació, etc.)
  - Ordenar els usos del sòl i de l’edificació tenint en compte aspectes bioclimàtics d’eficiència energètica i de funcionalitat.
  - Implementar les estratègies “zero emissions” en els entorns urbans.
  - Reduir la dependència del vehicle privat mitjançant el foment d’un model urbà compacte i complex i els impactes dels desplaçaments motoritzats. Això redundarà també en la reducció dels seus consums i emissions contaminants.
  - Utilitzar tecnologies netes, materials i productes que eliminin o minimitzin les emissions contaminants i de gasos d’efecte hivernacle.
3. Millorar la resiliència davant del canvi climàtic (avaluació d’escenaris d’estrès de crisis polisistèmiques).
  - Elaborar plans de resiliència enfront del canvi climàtic i garantir que siguin coneguts i de fàcil accés a la ciutadania. Aprofitar aquesta eina per a preservar i millorar les condicions de vida.
  - Cuidar la morfologia de la ciutat (rugositat urbana, canó urbà, visibilitat del cel, etc.), amb més presència de vegetació i anàlisi de l’albedo dels materials de les superfícies per a minimitzar l’impacte de les onades de calor, que veuen incrementats els seus efectes per la denominada “illa de calor urbana”. Aplicar criteris bioclimàtics en el disseny de tots els espais.
  - Aprofitar el paisatge com a oportunitat i valor, incorporar el terme de “restauració ecològica” i transformar en l’imaginari col·lectiu les zones verdes com a models autòctons que permetin realitzar una gestió eficient dels recursos.
  - Preparar-se per a ser resilients, és a dir, per a fer front a les possibles crisis (subministraments, avaries, desastres naturals, etc.) abans que arribin. Avaluar els diferents escenaris i fer test d’estrès, optimitzar les inversions per a reduir els riscos i evitar les possibles fallades en cadena. Aprovació de protocols d’actuació.
  - Fomentar la conservació d’espècies animals i vegetals autòctones. Augmentar la superfície de sòl capaç de sostenir vegetació i millorar la permeabilitat.
  - Desenvolupar projectes específics de prevenció de danys per inundacions.
  - Reduir la desforestació i millorar els ecosistemes.

ESTALVI D’ENERGIA I D’AIGUA I GESTIÓ DELS RESIDUS
1. Ser més eficients i estalviar energia.
  - Impuls a la transició energètica i el canvi de model energètic des de la ciutat. Fomentar la generació distribuïda d’electricitat en l’àmbit urbà, l’autoconsum i les comunitats energètiques. Revisió de l’estat i la vida útil de la central de GESA.
  - Reduir la despesa d’energia, fomentar el seu estalvi i promoure l’eficiència energètica a través de plans o altres mesures. Tenir en compte les condicions bioclimàtiques de la ciutat; incorporar criteris d’arquitectura bioclimàtica passiva o augmentar el rendiment dels serveis de calefacció, refrigeració o il·luminació.
  - Fomentar l’ús d’energies renovables tèrmiques al parc edificat (termosolar per la producció d’aigua calenta sanitària).
  - Fomentar l’ús de l’energia elèctrica en la mesura en què permeti contribuir als objectius d’eficiència energètica i energies renovables i deslocalitzar les emissions fora de la ciutat.
  - Facilitar l’autoconsum en cobertes municipals, mobiliari urbà, aparcaments en superfície, etc., i la incentivació de l’autoconsum en les cobertes d’edificis privats a través de mesures fiscals en l’àmbit local (llicències d’obra, IBI, etc.)
  - Fomentar la contractació de serveis energètics per a la millora de l’eficiència energètica dels edificis públics.
  - Ús racional i equilibrat de la il·luminació urbana.
  - Promoure la descarbonització i l’electrificació del port (GESA/Redexis i Autoritat Portuària).
2. Optimitzar i reduir el consum d’aigua.
  - Assolir íntegrament el Pacte per l’Aigua de l’Aliança per l’Aigua d’Eivissa i Formentera.
  - Revisar i actualitzar el Pla de Gestió Sostenible de l’Aigua i la Ordenança Municipal d’Estalvi d’Aigua per afrontar probables períodes de sequera i recuperar els aqüífers.
  - Adoptar mesures per a disminuir el consum d’aigua i de la despesa energètica i emissions associades a la seva distribució i tractament.
  - Promoure la creació d’una Oficina Municipal o Insular de l’Aigua en compliment del Pacte per l’Aigua.
  - Tractar i recuperar les lleres naturals d’aigua i els recursos subterranis com a base del proveïment urbà (aplicant les noves tecnologies de tractament, osmosi inversa, nanofiltració, per a aconseguir una màxima qualitat).
  - Desenvolupar una política de protecció de les zones de recàrrega dels aqüífers, evitant la implantació d’activitats que puguin afectar la seva qualitat.
  - Respectar i valorar en la distribució d’usos del sòl les zones humides (Ses Feixes).
  - Realitzar estrictes seguiments dels processos territorials i de les actuacions que poden generar contaminació difusa o sobre-consum i malbaratament.
  - Independitzar els recursos superficials per a ús urbà dels destinats a altres usos, protegint de manera efectiva les zones de captació.
  - Adequar la qualitat de l’aigua per a cada ús concret, fomentant la utilització de sistemes d’aprofitament d’aigües grises.
  - Fomentar la recollida selectiva i les xarxes separatives de sanejament.
  - Construir sistemes de depuració d’aigües no agressius amb l’entorn. En l’àmbit local, aplicar tractaments que evitin la devolució de l’aigua a la naturalesa contaminant-la o destruint la biodiversitat.
  - Fomentar tipus edificatoris amb menor demanda d’aigua i amb sistemes de recollida i reutilització d’aigües pluvials.
  - Utilitzar sistemes de retenció i filtració d’aigües pluvials, fomentar l’ús de paviments permeables i incloure dissenys de jardineria autòctona o estalviadora d’aigua mitjançant els sistemes eficients de reg.
3. Fomentar el cicle dels materials
  - Aconseguir un progressiu tancament de cicles en el metabolisme de la ciutat, impulsant la reducció en origen dels residus, la inclusió de criteris de “cicle de vida” en el consum de materials i la reutilització i el reciclatge.
  - Fomentar el consum responsable, les iniciatives de reparació, reutilització i re-fabricació i els sistemes col·laboratius i compartits de béns i serveis.
  - Fomentar l’ús de matèries primeres i secundàries fàcilment reciclables i procedents d’entorns locals.
  - Potenciar la producció sota els paràmetres d’ecodisseny (materials ecològics, reutilitzables i valoritzables) i fomentar el seu consum.
  - Proposar plans d’actuació sobre les activitats a realitzar en els serveis públics.
  - Establir criteris de compra pública circular en l’àmbit local que permetin tancar el cicle dels materials, incloent-hi la compra i ús de productes i materials de segona mà. Utilització dels criteris sobre el cicle de vida dels materials en la contractació pública.
4. Reduir els residus i afavorir-ne el reciclatge.
  - Fomentar sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR)
  - Reservar, des del planejament, zones per a recollida i tractament dels residus. Especialment, reserves de sòl per a compostatge i tractament de residus vegetals i bioresidus.
  - Fomentar iniciatives de prevenció dels residus, amb un ús més eficaç dels recursos i amb un canvi cap a pautes de consum més sostenibles.
  - Gestionar els residus per a reduir el seu impacte, obligant al tractament dels mateixos (siguin perillosos o no).
  - Fomentar la separació en origen dels residus tèxtils, de la fracció orgànica i procedir a la gestió d’aquests, així com potenciar les recollides comercials en origen.
  - Estudiar i aplicar nous models d’educació ambiental per crear consciència ambiental i sensibilitat cap al consum i la generació de residus.
  - Maximitzar la recuperació d’orgànica per a compost i biogàs a la planta de GESA/Redexis i en comunitats productores i consumidores d’ús comunitari.

MODELS DE PROXIMITAT I MOBILITAT SOSTENIBLE
1. Potenciar modes de transport sostenibles.
  - Fomentar les maneres de transport més econòmiques i eficients i a l’abast de tots els grups d’edat: vianants, transport públic, bicicleta i VMP (patinets elèctrics). Xarxa de vianants i de carrils bici integral que permeti la mobilitat a tot el municipi a peu i en bicicleta.
  - Servei públic de bicicletes integrat amb les targetes de transport públic.
  - Pla de transport públic urbà centrat en les necessitats dels i les residents del municipi. Minibusos municipals gratuïts o assequibles per connectar barris, centres de salut i nodes de transport (CETIS, dissuasius).
  - Millorar la connectivitat amb els autobusos interurbans (CETIS).
  - Aparcaments dissuasius de qualitat a la perifèria urbana, ben connectats a peu, bicicleta i transport públic.
  - Revisió de les polítiques de subvencions públiques al cotxe elèctric privat (punts de recàrrega i excepcionalitat d’aparcaments) si van en perjudici comparatiu amb les classes populars que no poden accedir al vehicle elèctric, i que utilitzen majoritàriament el transport públic i els automòbils més assequibles.
  - Promoure l’ús no privatiu de l’automòbil elèctric i híbrid amb una bona gestió del servei de taxi i la promoció de carsharing cooperatiu (vehicles compartits).
2. Afavorir la ciutat de proximitat.
  - Replantejament integral i urgent de la E-10 entre l’Avda. de Sant Josep i l’Avda. de Santa Eulària per integrar els barris del centre i la perifèria i connectar-los per a vianants i ciclistes de forma segura i còmoda. Eliminació arreu on sigui possible dels passos elevats i substitució per passos de vianants amb semàfors sincronitzats en ona verda.
  - Usos mixtos amb barris econòmicament diversos i dotats de serveis públics que permetin fer vida quotidiana amb una mobilitat de proximitat.
  - Promoure la connectivitat urbana i l’accessibilitat universal amb patrons de proximitat entre la residència i el treball, per a limitar les exigències de mobilitat.
  - Establir en els instruments d’ordenació un repartiment equilibrat de l’espai urbà destinat a mobilitat motoritzada i no motoritzada.
  - Prioritzar la ciutat per al vianant afavorint els itineraris continus, segurs i responsables i propiciant una forma de vida més saludable i activa.
  - Desenvolupar xarxes per als vianants i ciclistes, garantint desplaçaments no motoritzats segurs i en un entorn amigable.
  - Senyalització accessible orientada als vianants per garantir la informació i orientació.
EDUCACIÓ EMANCIPADORA
1. Polítiques per a la infància i la joventut

Avançar cap a la gratuïtat de l’educació infantil 0-3 a través de convenis amb les escoletes homologades del municipi i l’estudi de la creació de nous centres públics.
Crear un espai d’habilitats parentals per promoure el correcte desenvolupament dels i les menors i la resolució preventiva de conflictes, malalties i addiccions.
Inclusió de la figura de dinamitzadora dels patis de les tardes a les escoles.
Suport a les famílies i les seves propostes com a ciutat amiga de la infància.
Crear un Espai Cultural per a joves i autogestionat per joves on s’hi ofereixin activitats culturals a preus populars.
Promoure la creació de Centres Socials autogestionats per dinamitzar l’associacionisme entre la joventut.
Crear una assemblea per a la infància i la joventut, on es reuneixin de manera periòdica perquè puguin crear propostes per al desenvolupament municipal i desenvolupar l’esperit democràtic.
Obrir un procés consultiu a tota la comunitat educativa per generar un espai de participació en el disseny i gestió dels camins escolars,
Crear un observatori de la joventut on els joves puguin participar de la planificació de les infraestructures municipals i defensar les seves necessitats i interessos. Fomentar l’associacionisme, la dinamització cultural i la participació ciutadana de la joventut.

Enfocar l’accés a la cultura i dinàmiques cooperatives des d’edats inicials, a través de la promoció d’activitats artístiques, com ara la música o el teatre, als espais de la ciutat.
Crear convocatòries destinades a la promoció de les propostes artístiques locals, com els grups emergents del municipi.
Desenvolupar accions polítiques específiques per promoure un bon ús de la tecnologia, mitigant les conseqüències negatives en el desenvolupament emocional i relacional de les persones menors.
Elaborar materials pedagògics per a persones adultes de guia i consell per a la criança saludable.
Establir una taula de diàleg i de propostes per abordar la problemàtica de l’emancipació dels menors no acompanyats.
Incorporar un servei d’atenció psicològica i de grups de teràpia per atendre la salut mental de la infància i la joventut per treballar la gestió emocional a les escoles.
Promoure convenis amb els centres escolars perquè les instal·lacions puguin ser utilitzades fora de l’horari lectiu per la comunitat educativa i altres associacions sense ànim de lucre.

COHESIÓ SOCIAL, DE L’ASSISTENCIALISME A LA JUSTÍCIA SOCIAL
1. Reduir el risc de pobresa i l’exclusió social
  - L’Àrea de Benestar Social com a puntal de la cohesió social de la ciutat: Millora i més inversió a tots els àmbits: Servei d’Atenció a Domicili (SAD), Unitat de Treball Social UTS, Servei d’Atenció Social (SAM).
  - Mantenir el compromís d’assegurar l’accés a la cobertura de necessitats bàsiques de totes les persones del municipi, incloses les persones migrants arribades sense papers.
  - Facilitar l’accés al padró i documentació requerida per poder accedir a un lloc de treball a tota persona demandant.
  - Culminar el desenvolupament de la xarxa d’atenció a les persones i famílies en situació de sensellarisme.
  - Prioritzar l’atenció cap als col·lectius de persones més vulnerables de la nostra ciutat, com són els menors d’edat (infants i adolescents), les persones i famílies en situació o risc d’exclusió social, les persones majors que viuen soles i persones amb diversitat funcional.
  - Garantir que cap llar del municipi pateixi manca de subministrament (llum, gas i aigua) per impossibilitat de fer front als rebuts, mitjançant la reactivació de convenis amb les empreses de subministrament.
  - Continuar el desenvolupament del treball comunitari als barris amb indicadors més alts de vulnerabilitat.
  - Desenvolupar projectes d’intervenció social que incorporin un canvi de model de l’assistencialisme cap a models d’intervenció social preventius que fomentin l’associacionisme, el cooperativisme i l’autogestió.
  - Continuar establint mecanismes de participació social per a la ciutadania del municipi dins l’acció social, com a eina de canvi i de recuperació dels valors comunitaris per a una ciutat més solidària i inclusiva. Potenciar la Mesa per la Convivència i ampliar-la a tota classe de col·lectius.
  - Col·laborar activament amb el tercer sector (associacions, organitzacions i fundacions) com a col·laboradores en l’atenció a la ciutadania i com a un canal de participació dels ciutadans i ciutadanes del municipi.
  - Desenvolupar la Xarxa de Serveis Socials al municipi reforçant els equips de serveis socials comunitaris bàsics i els equips de serveis socials específics per l’atenció cap als grups de població més vulnerables.
  - Crear equips de carrer que facin atenció directa a on es troben els sensesostre i altres col·lectius vulnerables.
  - Mantenir el compromís de treball conjunt amb la resta d’administracions, els altres municipis i les entitats del tercer sector per desenvolupar un treball en xarxa amb relació a aquelles problemàtiques que cal treballar des d’una perspectiva insular.
  - Declarar a tots els efectes com a serveis públics essencials de l’Ajuntament d’Eivissa els recursos que integren els Serveis Socials municipals. Respecte a aquests serveis tindran la consideració d’essencial les categories i funcions que es consideren necessàries per a la seva prestació.
  - Exigir al Govern de l’Estat que derogui tots els articles de la llei d’estabilitat pressupostària, i altres lleis que estiguin implicades, que impedeixen que els Ajuntaments sanejats com el nostre puguin cobrir amb un criteri d’immediatesa les ràtios de personal i recursos en l’àrea de Serveis Socials, i que posi a l’abast de l’Ajuntament totes les eines necessàries perquè així sigui. Dedicar-hi un mínim del 12% del pressupost.
  - Pla de xoc per a l’acollida immediata de persones migrades i refugiades per motius econòmics, polítics i climàtics.
2. Polítiques per un envelliment actiu i digne
  - Enllaçar els diversos departaments per garantir un percentatge de les activitats que es realitzen amb un enfocament de justícia generacional.
  - Fomentar la participació de les persones majors a l’hora de definir les propostes per tal de garantir el seu envelliment actiu, a través de les associacions i un model participatiu obert a tot el municipi.
  - Reforçar espais de trobada intergeneracional que fomentin l’intercanvi de coneixements i generin espais naturals de trobada com ara parcs o horts urbans.
  - Crear els recursos materials i personals necessaris per alleujar la càrrega de feina de les persones cuidadores.
  - Creació d’un Centre de Dia de qualitat i dins la ciutat.
  - Augmentar el personal destinat a l’atenció de les persones majors.
  - Crear una xarxa d’atenció a pisos supervisats públics.
  - Desenvolupar programes per treballar la corresponsabilitat de la ciutadania en la cura i atenció dels majors.
3. Sensellarisme i exclusió residencial
  - Finalitzar l’edifici del SAM, apostant per un model housing first en la segona fase de construcció.
  - Introduir el model de housing first dins la Xarxa de pisos supervisats municipals.
  - Consolidar els serveis de primera acollida al centre de la ciutat com a porta d’entrada al sistema públic de serveis socials per tal que ningú dormi al carrer.
  - Reivindicar la responsabilitat de les administracions competents perquè cap factor vinculat a la salut mental, malaltia, edat o manca d’ingressos suficients evoqui a la persona a una situació de sensellarisme.
  - Creació d’equips de carrer que treballin la situació extrema d’exclusió social i sensellarisme a la ciutat, tant si són del mateix municipi com si arriben de la resta de municipis de l’illa.
  - Implementar l’aplicació mòbil Arrels Localitzador per implicar la ciutadania en la localització i seguiment dels casos de sensellarisme i la millora de les actuacions de l’Ajuntament.
4. Equipaments socials i recursos humans.
  - Nous equipaments i ampliació dels existents pels Serveis Socials Municipals, millorant l’atenció a la ciutadania i per disposar d’espais suficients per a cada grup professional, tant pels serveis socials comunitaris bàsics com els serveis socials específics, totes competències d’àmbit municipal.
  - Assoliment, millora i superació de les ràtios de professionals establertes pel Pla de finançament de Govern Balear a través dels convenis dels Serveis Socials Comunitaris Bàsics, prestant especial atenció en els barris de la ciutat que cal qualificar-los com a zones d’atenció preferent i tenint presents les necessitats de la ciutat com a capital de l’illa d’Eivissa.
  - Desenvolupar el nivell específic dels Serveis Socials Comunitaris Bàsics, prioritzant aquells relacionats amb les persones menors d’edat i els joves emancipats, les persones majors, les persones que dormen al carrer i les famílies monomarentals amb menors a càrrec.
  - Reduir i prevenir els danys causats per les situacions de risc d’exclusió social.
  - Dissenyar un pla de formació específic pels professionals dels Serveis Socials Comunitaris Bàsics.
  - Planificar una estructura del departament de Benestar Social que respongui als reptes de futur que ha d’afrontar la ciutat.
  - Reduir el model assistencialista, apostant per un model de promoció social a través d’incidir en la prevenció i la vessant comunitària.
  - Establir un pla de qualitat del sistema municipal de Serveis Socials.
  - Integrar les zones d’infrahabitatges i autocaravanes als plans de regeneració urbana i el dret a l’habitatge digne.
  - Regeneració integral de barris amb especial atenció a la dotació de serveis municipals.
5. Convivència intercultural
  - Demanar que en els pressupostos generals de les Illes Balears hi hagi dotacions pressupostàries específiques per a les iniciatives interculturals.
  - Garantir els recursos necessaris per disposar d’un Servei de Mediació Intercultural.
  - Crear projectes interculturals basats en l’intercanvi cultural, el respecte mutu i la convivència a través de l’associacionisme.
6. Benestar Animal
  - Millorar les instal·lacions del Centre de protecció animal de Sa Coma.
  - Crear un espai públic per l’enterrament i cremació d’animals de companyia.
  - Limitar la utilització de pirotècnia en els esdeveniments festius municipals
  - Manteniment de la prohibició dels espectacles a on es maltractin els animals.
  - Reclamar a l’Estat la prohibició de la tauromàquia i de la tortura animal.
  - Aplicar les mesures necessàries perquè les primeres i darreres hores d’obertura dels parcs d’Eivissa puguin establir-se com a horaris de convivència per a cans.
  - Augmentar la varietat d’espais de socialització per als cans, continuar millorant el manteniment i les instal·lacions de les zones d’oci caní i crear-ne de noves.
  - Impulsar, juntament amb les entitats animalistes, els Programes d’adopció per tal d’evitar l’abandonament d’animals de família en detriment de la criança per la venta comercial d’animals de companyia.
  - Dur a terme una tasca de prevenció del maltractament animal amb cursos de formació de tinença responsable.
  - Impulsar programes per fomentar els xips d’identificació de cans i gats, i incentivar-ne l’esterilització.
  - Treballar amb les voluntàries de les colònies felines urbanes per garantir una bona convivència i cura dels gats. Continuar implantant “colònies de gats” amb contenidors reciclats o amb un altre mobiliari adequat.

Actualitzar l’Ordenança Municipal de Benestar Animal per millorar les eines municipals de lluita contra el maltractament animal i de foment de la seva protecció.
Millorar els serveis d’inspecció i detecció del maltractament animal per part de la Policia Local.
Garantir la recollida i l’atenció veterinària urgent 24 hores als animals trobats o abandonats al municipi.
Desenvolupar el protocol per atendre els animals víctimes d’accidents de trànsit.
Continuar formant adequadament a les persones que fan feina amb animals, tant funcionaris com voluntaris, mitjançant cursos de capacitació bàsica per al seu tractament.
Establir la Declaració d’Emergència d’Invasió d’Espècies per limitar la introducció de nous espècimens exòtics i per controlar-ne la venda.
Augmentar la vigilància i les multes a qui no reculli els excrements dels seus animals.
Posar més abeuradors per a cans a les fonts municipals ja instal·lades.
Perspectiva de gènere, edat i diversitat funcional.
- Acompanyament i exigència de compliment del Pla d’Igualtat a les empreses del municipi, en col·laboració amb patronal, sindicats i teixit associatiu.
- Garantir la no discriminació entre persones residents i visitants per motiu ètnic, de capacitats, identitat sexual, orientació sexual, gènere, religió o qualsevol altra condició.
- Integrar la perspectiva de gènere, edat i diversitat funcional en les comunicacions i la relació de l’administració amb les persones i les empreses.
- Impulsar plans d’igualtat i auditories de gènere als espais d’oci i laborals, públics i privats, per tal d’estendre la pràctica feminista a tots els àmbits de la societat.
- Proposta a la resta de formacions polítiques per un canvi del nomenclàtor que compensi l’actual infra-representació de les dones.
- Dissenyar la mobilitat i els espais públics segons els principis de l’urbanisme inclusiu i feminista, afavorint que els desplaçaments vinculats a les cures d’altres persones i al manteniment de la llar es puguin resoldre en poc temps i amb la menor petjada de carboni possible.
- Fomentar l’associacionisme de barri i promoure la integració cultural i pervivència i dignificació dels costums populars arrelats a la tradició de l’illa.
- Implementar el mainstreaming de gènere a totes les polítiques públiques i funcionament de l’Ajuntament.
- Dotar de personal el Casal d’Igualtat per poder oferir informació, dinamitzar, obrir la biblioteca i iniciar el sistema de préstec de llibres.
Solidaritat i Cooperació Transformadora
- Garantir l’aportació econòmica pel Fons Pitiús de Cooperació de l’1% del pressupost i promoure augmentar-lo a l’1,5%.
- Promoure la mirada decolonial i internacionalista amb campanyes actives de sensibilització i solidaritat amb els pobles més oprimits del Sud Global, com la realitat dels pobles Kurd, Saharaui o Rohingya.
Esports i vida saludable
- Instal·lacions municipals orientades també a l’esport de base no-professional.
- Promoció dels esports i pràctiques d’activitat no competitiva.
- Formar els clubs esportius de Vila en prevenció de violències masclistes.
- Fomentar la participació i comunicació entre els clubs i l’Ajuntament d’Eivissa.
- Fomentar la pràctica de l’esport entre la ciutadania a través de diferents esdeveniments esportius, així com la promoció i sensibilització entorn a la importància de la seva pràctica.
FOMENTAR LA CULTURA I LA LLENGUA PRÒPIA
1. Fomentar l’ús social del català
  - Fomentar l’ús social del català com a llengua pròpia i com a eina de cohesió social en tots els àmbits de l’administració, l’educació i la vida social.
  - Fomentar l’associacionisme de barri i promoure la integració cultural, la pervivència i la dignificació dels costums populars arrelats a la tradició de l’illa.
  - Conscienciar la població sobre l’existència dels drets lingüístics i de la normativa aplicable mitjançant campanyes de difusió.
  - Garantir l’accés gratuït a l’aprenentatge del català per millorar la convivència, el respecte per la diversitat lingüística i l’acceptació dels drets lingüístics.
  - Oferir més cursos de català per a adults (més places, horaris més flexibles, formats digitals, sectorialitzats per àmbits).
  - Incloure clàusules lingüístiques als plecs de contractació de productes i serveis, i vetllar pel seu correcte compliment (també en les subcontractacions).
  - Organitzar tallers de sensibilització lingüística per al personal de l’administració, especialment per als professionals dels cossos de seguretat, salut i atenció al públic en general.
  - Promoure activitats de relació intercultural que facilitin la intercomprensió entre els diversos sectors de la població.
  - Prioritzar el català en tota comunicació externa que es faci des del govern municipal (discursos, xarxes socials, notes de premsa, web, etc.).
  - Sistematitzar una estratègia de recollida de dades (estudis, enquestes i observacions) que permeti fer una diagnosi sociolingüística del municipi (tant pel que fa a l’ús social com de l’ajuntament).
  - Oferir les sessions d’acollida en català a persones migrants i facilitar informació dels recursos per aprendre català al municipi.
  - Garantir que, com a mínim, el 60 % de la programació cultural en qualsevol activitat organitzada per l’ajuntament (o amb la seva col·laboració) sigui en català.
  - Crear campanyes adreçades al sector privat per incentivar la contractació d’empleats capacitats lingüísticament i/o la capacitació del personal ja contractat.
  - Organitzar campanyes informatives de bones pràctiques lingüístiques pel que fa a etiquetatge, retolació, atenció oral, etc.
  - Promoure la traducció dels webs de les empreses al català mitjançant ajudes i/o proveint serveis de traducció.
  - Incentivar l’aparició i donar suport a la tasca dels creadors de continguts culturals en català, mitjançant l’atorgament de subvencions, contractes de serveis, etc.
  - Establir requisits i quotes de discriminació positiva del català en els ajuts i les subvencions culturals (almenys el 60% de les propostes en català, originals o traduïdes, per tots els projectes finançats amb diners dels municipis).
2. Recuperació de sabers populars tradicionals
  - Creació d’un Banc de Sabers Populars de l’artesania i l’agricultura (teixits, espart, horticultura, gastronomia…) que vagi més enllà de la folklorització turística, com a tècniques d’ecodisseny que aporten diversificació econòmica i sobirania material.
  - Cessió de terrenys municipals per a horts urbans (Can Tomeu, Ses Feixes)
  - Creació d’un programa d’innovació artesana per a la recuperació de sabers populars adaptada als nous usos i materials i el reciclatge creatiu.
  - Donar suport a les entitats que fomenten la cultura popular en l’àmbit local.

DECREIXEMENT TURÍSTIC I DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA
1. Un turisme que reverteixi en benestar per a les persones residents.
  - Actualitzar el Pla Estratègic de Turisme per adaptar-lo a un decreixement turístic ben planificat i necessari pel sosteniment d’Eivissa.
  - Gestió del flux de visitants i de la capacitat de càrrega dels espais històrics per evitar la massificació i la degradació dels entorns.
  - Revisió de les activitats que es realitzen actualment als baluards, per poder conciliar el descans de la població resident i la bona conservació del patrimoni cultural i natural.
  - Eliminació de la despesa en promoció turística per destinar aquests recursos al benestar de les persones residents i la justícia social. No assistència a les fires turístiques.
  - Control actiu i preventiu per garantir els drets laborals dels i les professionals del sector turístic. Exigir les inspeccions necessàries pel compliment íntegre de les lleis laborals.
  - Màxima exigència en el compliment de les normatives i horaris dels locals d’oci diürn i nocturn, amb especial cura dels barris més turistitzats com ara La Marina i Figueretes.
  - Revisar l’ordenança d’ocupació de via pública.
  - Exigir que el port de Vila deixi de ser escala de creuers i generar un debat ciutadà sobre el model de port i els impactes socials, mediambientals i econòmics dels creuers i els iots.
  - Revisió de l’ús social i turístic del Parador.

Enfortir l’economia local, la generació d’ocupació de proximitat i la diversificació de l’activitat econòmica.

Promoure un Pla de Treball Garantit per donar a qualsevol persona demandant de feina la possibilitat de treballar en benefici de la comunitat i de la reparació ambiental, com ara la cura de persones majors o la neteja de plàstics a les platges.
Organitzar Reminyoles Municipals (treball comunitari voluntari), inspirades en els “Auzolans” ja organitzats amb èxit a municipis bascs, per a la cura col·lectiva tant de l’espai públic com de l’entorn natural.
Formació en Economia Ecològica i Decreixement, per difondre conceptes com el “Buen Vivir” o la “Simplicitat Voluntària” com alternatives realistes i desitjables per viure plenament dintre dels límits planetaris. Compromís explícit de l’Ajuntament per fer front de manera socialment justa al Peak Oil, l’acaparament de recursos per part del Nord Global i les policrisis derivades de la pèrdua de biodiversitat, la crisi climàtica, l’acidificació dels oceans i els altres limits planetaris descrits per la ciència ecològica.
Afavorir l’alimentació de proximitat i ecològica per aconseguir la màxima interconnexió entre els àmbits rural i urbà, limitar al màxim el transport dels aliments i promocionar els criteris agroecològics.
Vetllar pel manteniment i viabilitat dels comerços històrics, amb més de 25 anys d’història i arrelats a la ciutat.
Vetllar per la compatibilitat de zones i horaris de les activitats laborals, residencials, comerç local i d’ús turístic.
Avançar mesures que contrarestin les conseqüències negatives derivades de la previsible eliminació de llocs de feina per l’automatització, el comerç electrònic i l’economia digital.
Fomentar la vida comercial local a través del Viver d’Empreses, el sector HORECA local, el teixit associatiu i les iniciatives de l’economia social i cooperativa.
Restringir les autoritzacions per a l’obertura de noves sales de joc.

FOMENTAR LA SOBIRANIA DIGITAL
1. Afavorir la societat del coneixement
  - Revisar les llicències d’ús als serveis tecnològics municipals i promoció de llicències lliures i de codi obert.
  - Adoptar tècniques innovadores (Big Data) per a dissenyar estratègies urbanes efectives basades en dades objectives, com comptadors de pas de bicicletes o detecció de “desire paths” urbans.
  - Impulsar plans d’innovació i capacitació digital per a persones joves i adultes promogudes al FabLab, al Districte 07800 i a la Fundació BIT.
  - Foment de l’Economia Social i Solidària, els Mercats Socials, els Bancs del Temps i les monedes locals ja existents i creades per la societat civil (Eco, Ğ1, Molinet) en clau de promoció d’una economia justa, de proximitat i no especulativa.
2. Fomentar l’Administració electrònica i reduir la bretxa digital
  - Renovació integral de la pàgina web de l’Ajuntament i els altres portals web, en clau Open Data, per oferir un millor servei de Seu Electrònica, Portal Ciutadà, Transparència i de comunicació d’incidències.
  - Millorar els tràmits electrònics amb l’Administració per a ciutadans, empreses i associacions mitjançant la finestreta única digital amb cita prèvia.
  - Facilitar l’accés universal a la Xarxa mitjançant àrees wifi públiques i l’accés gratuït a internet a biblioteques i centres municipals.
  - Nou portal de Participació Ciutadana que permeti la discussió i votació de pressupostos participatius.
GOVERN OBERT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA
1. Un marc normatiu simplificat que millori la gestió
  - Simplificar el marc normatiu i garantir-ne l’estabilitat.
  - Millorar el finançament dels serveis públics.
  - Resoldre els dèficits de recursos humans i tècnics.
2. Participació ciutadana i transparència
  - Fomentar el model bottom-up a l’elaboració, implementació i avaluació de les diferents polítiques públiques.
  - Col·laboració intermunicipal i insular al servei de la ciutadania.
  - Agilitzar i unificar procediments i eliminació de duplicitats entre administracions públiques.
  - Foment de la participació i garantia d’accés a la informació i els pressupostos participatius.
  - Impulsar oficines que facilitin informació sobre la ciutat (Oficina de l’Habitatge, Oficina de Drets Lingüístics).
  - Impulsar la participació ciutadana en el procés de disseny, implementació i avaluació de les polítiques públiques.
  - Enfortir i fomentar el funcionament d’una Taula per a la Participació i el Consell de Participació a través de les diferents associacions veïnals, esportives, culturals i socials.
  - Reforçar l’activitat de les diferents associacions a través de la creació d’un o més Centres Socials Municipals amb les equipacions i espais necessaris per a la seva activitat.
  - Creació i foment de cambres de debat i presa de decisions per part de la ciutadania, com poden ser els Laboratoris Socials i les Assemblees Ciutadanes.
  - Redacció participativa d’un nou Reglament de Participació Ciutadana, actualitzat amb les actuals formes de participació.

Impulsar la capacitació local i millorar el finançament
- Garantir el coneixement de tots els programes i línies d’ajudes públiques (internacionals, nacionals, autonòmiques i locals) existents.
- Formació específica per a tècnics municipals en gestió de programes d’ajudes per a aprofitar-los al màxim.
- Relacionar els pressupostos municipals amb el compliment dels objectius de l’Agenda Urbana i l’Agenda 2030.
Campanyes de sensibilització
- Desenvolupar cursos, tallers i debats entorn de l’urbanisme inclusiu i amb perspectiva de gènere i la divulgació dels objectius de l’Agenda 2030.
- Suport econòmic, tècnic i de facilitació d’espais a les associacions i entitats sense ànim de lucre que desenvolupen tasques d’informació i sensibilització mediambiental i la transició ecosocial.

Vols participar?

Som una formació transparent. Omplint aquest formulari rebràs tota la informació d’Ara Eivissa. També pots contactar amb nosaltres a araeivissa@gmail.com

Som una formació oberta. Omplint aquest formulari tindràs veu i vot a les assemblees i podràs participar del Grup del teu municipi. Si tens dubtes, contacta amb nosaltres a araeivissa@gmail.com