Benvolguda òrfena de la política,
Abans de res, vull donar-te les gràcies per llegir-me. No és molta gent que llegeix, avui dia, i menys encara en la nostra llengua. De fet, escriure a la nostra llengua és un fet no gaire habitual entre polítics. Els de dretes no passen de parlar en català a l’àmbit familiar. I alguns d’esquerres reneguen de l’ús públic de la nostra llengua. Jo som de l’opinió que la persona que vol llegir, ho farà igualment en català que en castellà. I qui no vol llegir no ho farà en cap de les dos llengües.
Sé que les anades i vingudes de governs, de parlaments, de municipis, fan que a voltes doni la sensació que les coses principals no canvien governi qui governi. Que els fonaments de la societat ja estan posats, per bé o per mal, que l’avarícia i el butxaquisme (deixa’m inventar-me la paraula) són l’única ideologia. Que la majoria de la gent canviaria un bosc per un parking. Que els pobres seguiran pobres i els rics, més rics.
M’agradaria dir-te que a partir del 26M no serà així. Que si surt la meva opció política tot serà diferent i els nostres problemes es resoldran de cop. No. No serà així. El 27 de maig no s’haurà resolt res.
Vol dir això que és inútil votar ? que no val la pena esforçar-se per avançar ?
Tampoc .
El que vull dir-te és que cada un de nosaltres porta a dins una petita parcel·la d’ànsia de justícia, de ganes de millorar, de satisfacció per la feina ben feta i d’alegria quan es gaudeix d’una sortida de sol .
I que és aquest impuls positiu individual el que hem de transformar en col·lectiu. Perquè la mar és la suma de totes les gotes d’aigua, totes i tots nosaltres som igualment gotes de la nostra mar, la nostra societat. Som així de petits i així de prescindibles. Però totes juntes fem el color més bonic del món.
Així que llevem-nos el negativisme de sobre i mirem cap a dalt. Hem perdut moltes coses a la nostra illa, però queda molt per salvar. Anem a salvar-ho totes i tots plegats.
A qui més t’agradi o a qui menys et desagradi. Al millor programa o al que t’arribi més. A qui t’ofereixi més confiança o a qui et doni il·lusió.
Però per favor, vota.