”Dedicar-hi un mínim del 12% del pressupost i declarar a tots els efectes com a serveis públics essencials de l’Ajuntament d’Eivissa els recursos que integren els Serveis Socials municipals. Respecte a aquests serveis tindran la consideració d’essencial les categories i funcions que es consideren necessàries per a la seva prestació.”

L’Àrea de Benestar Social com a puntal de la cohesió social de la ciutat: Millora i més inversió a tots els àmbits.
S’ha de passar del model assistencialista a un model que garanteixi la justícia social; per aquesta raó volem Exigir al Govern de l’Estat que derogui tots els articles de la llei d’estabilitat pressupostària, i altres lleis que estiguin implicades, que impedeixen que els Ajuntaments sanejats com el nostre puguin cobrir amb un criteri d’immediatesa les ràtios de personal i recursos en l’àrea de Serveis Socials, i que posi a l’abast de l’Ajuntament totes les eines necessàries perquè així sigui.
Reduir el risc de pobresa i l’exclusió social no només beneficia a les persones afectades sinó que suposa una millora del benestar de tot el nostre municipi, de tota la societat, en conjunt.

Joan Ribas afirma que ‘’Com a col·lectiu, com a societat, som tan rics o tan pobres com tan ric o tan pobre és el que està pitjor de totes naltros, i hem de ser molt conscients que les persones sense llar o en exclusió social són tan vesins del nostre municipi com la família benestant que viu a Cas Mut i té un Hummer al garatge. Fa uns dies ha sortit una estadística que parla del fet que hi ha 200.000 mil persones en risc de pobresa a les Illes Balears, són unes dades que fan esgarrifar i que no podem més que considerar inassumibles. No ho podem permetre. Per revertir aquest empobriment progressiu de la societat illenca s’ha de canviar el model productiu, però també guarir uns Serveis Socials que puguin fer front a les situacions d’exclusió i sensellarisme des d’una perspectiva de justicia social’’